elderly_2694879b

Quan un membre de la família emmalalteix, el cuidador principal és l’encarregat de cuidar-lo, el que té més responsabilitat i passa més hores amb ell.

Parlem d’una malaltia crònica i deteriorant, com podrien ser les demències com l’Alzheimer.

En aquests casos, és molt fàcil que aparegui el síndrome del burnout. La causa d’aquest és l’estrés emocional crònic al que està sotmès el cuidador principal, ja que es una feina de 24 hores al dia, sense gairebé descans ni vacances.

Aquesta es veu desbordada per la situació.  Se sent esgotada física i emocionalment i pot arribar a tenir sentiments i pensaments negatius cap al malalt al seu càrrec, arribant-lo a despersonalitzar.

Símptomes que ens poden orientar a que s’està patint el síndrome de burnout:

  • Fatiga crònica o falta d’energia
  • Desmotivació
  • Problemes del son, por excés o per defecte
  • Augment o disminució de la gana
  • Malestar físic: molèsties digestives, mal de cap, etc.
  • Dificultat per a concentrar-se
  • Irritabilitat
  • Canvis en l’estat d’ànim
  • Depressió i ansietat

També dir que hi ha factors que predisposen al cuidador a patir el síndrome del “cuidador cremat”, com serien una mala salut, una edat avançada, dedicar tot el temps a cuidar al malalt, és a dir, quan es viu per i per a ell, no tenir ajuda familiar i desconèixer la malaltia.

De la mateixa manera, es donarà amb més freqüència quanta més atenció i cures necessiti el malalt, sobretot en les últimes fases de la malaltia i en cas de que pateixi al·lucinacions, deliris o sigui agressiu.

Com es pot evitar?

Per evitar o prevenir el síndrome, el cuidador ha de demanar ajuda i ha de deixar-se ajudar. La carrega de cuidar al malalt no ha de caure en una sola persona. El cuidador principal necessita estar bé per atendre al afectat.

Procurar tenir temps per un mateix. Si no pot ser una estoneta cada dia, ha d’intentar reservar unes hores dos dies a la setmana para sí mateix deixant al malalt a càrrec d’un familiar o d’un cuidador extern a la família que es pugui quedar amb ell. Una bona idea per organitzar-se amb la família podria ser crear un calendari per repartir una mica les responsabilitats.

Mantenir les amistats. Segueix a la anterior recomanació, sortir i gaudir amb les amistats és fonamental. No només per el fet de distreure’s, sinó perquè també són un suport important.

Buscar ajuda en els serveis socials de la seva localitat. En molts llocs s’ofereixen serveis de professionals sociosanitaris qualificats que venen a domicili unes hores a la setmana per ajudar i donar un respir al cuidador principal. I també s’ofereixen grups de suport per a familiars amb malalts crònics. Pregunti i informis.

Informar-se de les associacions de malalts que hi ha a la seva localitat. Poden donar suport i consells per portar de una millor manera la cura del pacient. A més a més, informar-se i conèixer la malaltia és molt important per entendre com és i que va passar. Quant més sàpiga, més preparat estarà per el que vingui.

Parlar de la malaltia.

Cuidar-se. Significa no només intentar tenir temps per un mateix i per fer coses que li agradin, sinó també menjar bé i intentar dormir el necessari per estar el més descansat possible.

Intentar fixar-se en les capacitats que el malalt encara conserva i potenciar-les per a que es mantinguin, enlloc de fixar-se en el que no pot fer.

Si creu que ho necessita no dubti a recórrer a un psicòleg.

Mireia Sarreta Vallhonesta

Psicóloga col: 20.349

Tlf: 630 67 71 85