images

L’adolescència és un període de grans canvis, canvis físics, sexuals, socials, i motivacionals. Es deixa de ser nen però tampoc s’és adult del tot. Es vol més llibertat però sense les responsabilitats d’un adult. De cop i volta ja no volen estar amb els seus pares, quina vergonya! Volen sortir amb els seus amics tot el dia, tenen els primers noviets i novietes, necessiten trobar una identitat pròpia, i als pares us toca aguantar els seus canvis d’humor, que sempre estiguin cansats i com els hi costa fer les coses…

Es en aquesta etapa on apareixen els conflictes, com costa entendre’ls i  comprendre’ls, i no parlem de deixar-los anar, de cop i volta el nostre nen ja no és tan nen.

Tot i que és una etapa i tard o d’hora passarà, no se li ha de donar menys importància. Sinó us enteneu correctament o si els deixeu de banda podeu perdre el vostre fill.

Consells que et poden ajudar:

  • Escolta al teu fill/a: Quan dic escoltar, dic de veritat, que ell senti que el que diu també importa, tot i que al final tu prenguis la decisió. Si sent que l’escoltes de veritat serà més fàcil que quan se senti malament o tingui un problema vingui a tu a explicar-t’ho per decisió pròpia.
  • Parla amb ell/ella: Parlar i sobretot dialogar sobre les coses i els problemes sempre serà millor que imposar. Dóna-l’hi la oportunitat d’expressar-se.
  • Negociar: Quan negocies, el teu fill sent que tens en compte el que necessita o vol i veu que hi ha possibilitat de parlar les coses i aconseguir un terme mig. Si li prohibeixes tot és probable que ho faci igualment i que a més a més et menteixi.
  • Ser més flexible: Tot i que costi, és moment de destensar la corda. Això no significa deixar-li fer tot el que vulgui, però ser flexible et pot ajudar a que el teu fill vegi que té una mica més de llibertat i et pregunti abans de fer alguna cosa, enlloc de fer-ho els deixis o no. Cada pare decideix fins a quin punt.
  • Intimitat: Necessiten el seu espai, la seva habitació, el seu lloc privat i ho hem de respectar. Trucar a la porta en el cas de que aquesta estigui tancada per exemple.
  • Confiança: És molt important i ha de ser mútua. Por exemple, negocies amb el teu fill l’arribar a les dotze, però a canvi li demanes saber amb qui anirà, on estarà i que sigui puntual. Si cada vegada compleix, tu vas aprenent a confiar en que sempre ho farà.
  • Preocupat per ell: De tant en tant pregunta-li com està. Recorda-li que estàs per el que necessiti i que et pot explicar qualsevol cosa que li passi. Diga-li que l’estimes, encara que et diguin ai papa deixa’m! Ho necessiten como tots. Si fa bé les coses diga-li! A vegades sembla que només conten les males.
  • Autoritat: Recordeu que sou pares del vostre fill, no els seus amics. Tant els nens com els adolescents necessiten unes normes, uns límits. Cert que a vegades s’enfadaran perquè no els hi deixeu fer alguna cosa, i no que és pel seu bé. Però no us deixaran d’estimar per això, no us

Ser pare és complicat, ningú neix ensenyat i es fa de la millor manera possible, però tot i així, sempre ens podem equivocar i és molt possible que ho fem. Però tot i ser una època difícil per ells i per a nosaltres es pot intentar portar el millor possible.

En tot cas, això són només consells que us poden ajudar a entendre una mica millor al vostre fill i fins i tot a millorar la vostra relació. Hi ha casos en que tot això ja no serveix i hi ha problemes que els pares no poden solucionar per si sols. Aquest seria el moment de visitar a un bon professional de la psicologia que ens ajudi a solucionar-los.

 

Mireia Sarreta Vallhonesta

Psicóloga col: 20.349

Tlf: 630 67 71 85