2603, 2015

MOBBING DINS LA  PROPIA FAMILIA

By |March 26th, 2015|Mobbing, relación padres-hijos|0 Comments

girl-517555_640

Tots sentim a parlar de bullying a les escoles i de mobbing a la feina, però a vegades es dona dins la nostra família. I és aquí quan parlem d’assetjament familiar.

Que és el assetjament familiar?

Quan un membre o membres de la nostra família són la causa d’aquest abús que es caracteritza per un maltractament psicològic, sistemàtic i permanent en el temps amb l’objectiu de desprestigiar, humiliar, excloure i destruir a la víctima d’aquest.

Normalment es porta a terme per més d’un membre familiar, però tot comença per una persona, el que es denomina pervers. Aquesta persona, moltes vegades un trastorn narcisista o psicòpata socialment integrat, aconsegueix convertir a la víctima en la “ovella negra”.

 

L’agressor

És una persona freda, incapaç d’empatitzar. No té compassió ni respecte per la resta. Ens trobem amb un individu amb baixa autoestima, que es fa gran fent petits als altres. L’agressor busca el poder, o vol mantenir-lo sigui com sigui, la víctima és vista com una amenaça o una molèstia i és aquí on comença l’assetjament per destruir-la. La majoria de les vegades fan culpable a la víctima del seu comportament, d’aquesta manera eviten qualsevol conflicte interior (aquell “s’ho mereix” o “s’ho ha buscat”).

L’agressor, que es presentarà com encantador davant de la víctima i la resta de persones per guanyar més poder de convicció en contra de la víctima, busca desestabilitzar-la amb humiliacions, crítiques, i generant-li ansietat, tot això generarà que aquesta es posi a la defensiva, cosa que resultarà objecte de més crítiques. És més, intentarà que aquesta cregui que es mereix la crítica per el seu comportament. O al contrari, faran veure que no han volgut dir allò, que són imaginacions seves.

La víctima

En la gran majoria de casos d’assetjament familiar la víctima no s’adona de la manipulació ja que ho fan de manera lenta i gradual fins que ja és massa tard…

El resultat de l’assetjament familiar pot ser devastador, genera un estrés constant, malestar, ansietat, baixa autoestima, desestabilització psicològica i afectiva, pot portar al consum de substanciés i finalment també pot portar al suïcidi.

El dany generat per l’agressor és greu i a vegades irreparable.

La majoria de les vegades la víctima es veu obligada a marxar de casa per poder sobreviure ja que l’espiral d’humiliacions i maltractament és insuportable i evidentment al fer això perd tota estabilitat i seguretat.

Desgraciadament, el maltractament psicològic és difícil de demostrar, perquè no deixa proves físiques de delicte.

Si alguna cosa del que he dit et ressona, si estàs vivint això, ets una víctima de l’assetjament familiar. Si pots marxa de casa i denuncia.

 

Mireia Sarreta Vallhonesta

Psicóloga col: 20.349

Tlf: 630 67 71 85

2603, 2015

SÍNDROME DE BURNOUT EN EL CUIDADOR (“CUIDADOR CREMAT”)

By |March 26th, 2015|burnout, enfermedad crónica, estrés|0 Comments

elderly_2694879b

Quan un membre de la família emmalalteix, el cuidador principal és l’encarregat de cuidar-lo, el que té més responsabilitat i passa més hores amb ell.

Parlem d’una malaltia crònica i deteriorant, com podrien ser les demències com l’Alzheimer.

En aquests casos, és molt fàcil que aparegui el síndrome del burnout. La causa d’aquest és l’estrés emocional crònic al que està sotmès el cuidador principal, ja que es una feina de 24 hores al dia, sense gairebé descans ni vacances.

Aquesta es veu desbordada per la situació.  Se sent esgotada física i emocionalment i pot arribar a tenir sentiments i pensaments negatius cap al malalt al seu càrrec, arribant-lo a despersonalitzar.

Símptomes que ens poden orientar a que s’està patint el síndrome de burnout:

  • Fatiga crònica o falta d’energia
  • Desmotivació
  • Problemes del son, por excés o per defecte
  • Augment o disminució de la gana
  • Malestar físic: molèsties digestives, mal de cap, etc.
  • Dificultat per a concentrar-se
  • Irritabilitat
  • Canvis en l’estat d’ànim
  • Depressió i ansietat

També dir que hi ha factors que predisposen al cuidador a patir el síndrome del “cuidador cremat”, com serien una mala salut, una edat avançada, dedicar tot el temps a cuidar al malalt, és a dir, quan es viu per i per a ell, no tenir ajuda familiar i desconèixer la malaltia.

De la mateixa manera, es donarà amb més freqüència quanta més atenció i cures necessiti el malalt, sobretot en les últimes fases de la malaltia i en cas de que pateixi al·lucinacions, deliris o sigui agressiu.

Com es pot evitar?

Per evitar o prevenir el síndrome, el cuidador ha de demanar ajuda i ha de deixar-se ajudar. La carrega de cuidar al malalt no ha de caure en una sola persona. El cuidador principal necessita estar bé per atendre al afectat.

Procurar tenir temps per un mateix. Si no pot ser una estoneta cada dia, ha d’intentar reservar unes hores dos dies a la setmana para sí mateix deixant al malalt a càrrec d’un familiar o d’un cuidador extern a la família que es pugui quedar amb ell. Una bona idea per organitzar-se amb la família podria ser crear un calendari per repartir una mica les responsabilitats.

Mantenir les amistats. Segueix a la anterior recomanació, sortir i gaudir amb les amistats és fonamental. No només per el fet de distreure’s, sinó perquè també són un suport important.

Buscar ajuda en els serveis socials de la seva localitat. En molts llocs s’ofereixen serveis de professionals sociosanitaris qualificats que venen a domicili unes hores a la setmana per ajudar i donar un respir al cuidador principal. I també s’ofereixen grups de suport per a familiars amb malalts crònics. Pregunti i informis.

Informar-se de les associacions de malalts que hi ha a la seva localitat. Poden donar suport i consells per portar de una millor manera la cura del pacient. A més a més, informar-se i conèixer la malaltia és molt important per entendre com és i que va passar. Quant més sàpiga, més preparat estarà per el que vingui.

Parlar de la malaltia.

Cuidar-se. Significa no només intentar tenir temps per un mateix i per fer coses que li agradin, sinó també menjar bé i intentar dormir el necessari per estar el més descansat possible.

Intentar fixar-se en les capacitats que el malalt encara conserva i potenciar-les per a que es mantinguin, enlloc de fixar-se en el que no pot fer.

Si creu que ho necessita no dubti a recórrer a un psicòleg.

Mireia Sarreta Vallhonesta

Psicóloga col: 20.349

Tlf: 630 67 71 85

1203, 2015

COM TRACTAR AL MEU FILL ADOLESCENT?

By |March 12th, 2015|adolescentes, relación padres-hijos|0 Comments

images

L’adolescència és un període de grans canvis, canvis físics, sexuals, socials, i motivacionals. Es deixa de ser nen però tampoc s’és adult del tot. Es vol més llibertat però sense les responsabilitats d’un adult. De cop i volta ja no volen estar amb els seus pares, quina vergonya! Volen sortir amb els seus amics tot el dia, tenen els primers noviets i novietes, necessiten trobar una identitat pròpia, i als pares us toca aguantar els seus canvis d’humor, que sempre estiguin cansats i com els hi costa fer les coses…

Es en aquesta etapa on apareixen els conflictes, com costa entendre’ls i  comprendre’ls, i no parlem de deixar-los anar, de cop i volta el nostre nen ja no és tan nen.

Tot i que és una etapa i tard o d’hora passarà, no se li ha de donar menys importància. Sinó us enteneu correctament o si els deixeu de banda podeu perdre el vostre fill.

Consells que et poden ajudar:

  • Escolta al teu fill/a: Quan dic escoltar, dic de veritat, que ell senti que el que diu també importa, tot i que al final tu prenguis la decisió. Si sent que l’escoltes de veritat serà més fàcil que quan se senti malament o tingui un problema vingui a tu a explicar-t’ho per decisió pròpia.
  • Parla amb ell/ella: Parlar i sobretot dialogar sobre les coses i els problemes sempre serà millor que imposar. Dóna-l’hi la oportunitat d’expressar-se.
  • Negociar: Quan negocies, el teu fill sent que tens en compte el que necessita o vol i veu que hi ha possibilitat de parlar les coses i aconseguir un terme mig. Si li prohibeixes tot és probable que ho faci igualment i que a més a més et menteixi.
  • Ser més flexible: Tot i que costi, és moment de destensar la corda. Això no significa deixar-li fer tot el que vulgui, però ser flexible et pot ajudar a que el teu fill vegi que té una mica més de llibertat i et pregunti abans de fer alguna cosa, enlloc de fer-ho els deixis o no. Cada pare decideix fins a quin punt.
  • Intimitat: Necessiten el seu espai, la seva habitació, el seu lloc privat i ho hem de respectar. Trucar a la porta en el cas de que aquesta estigui tancada per exemple.
  • Confiança: És molt important i ha de ser mútua. Por exemple, negocies amb el teu fill l’arribar a les dotze, però a canvi li demanes saber amb qui anirà, on estarà i que sigui puntual. Si cada vegada compleix, tu vas aprenent a confiar en que sempre ho farà.
  • Preocupat per ell: De tant en tant pregunta-li com està. Recorda-li que estàs per el que necessiti i que et pot explicar qualsevol cosa que li passi. Diga-li que l’estimes, encara que et diguin ai papa deixa’m! Ho necessiten como tots. Si fa bé les coses diga-li! A vegades sembla que només conten les males.
  • Autoritat: Recordeu que sou pares del vostre fill, no els seus amics. Tant els nens com els adolescents necessiten unes normes, uns límits. Cert que a vegades s’enfadaran perquè no els hi deixeu fer alguna cosa, i no que és pel seu bé. Però no us deixaran d’estimar per això, no us

Ser pare és complicat, ningú neix ensenyat i es fa de la millor manera possible, però tot i així, sempre ens podem equivocar i és molt possible que ho fem. Però tot i ser una època difícil per ells i per a nosaltres es pot intentar portar el millor possible.

En tot cas, això són només consells que us poden ajudar a entendre una mica millor al vostre fill i fins i tot a millorar la vostra relació. Hi ha casos en que tot això ja no serveix i hi ha problemes que els pares no poden solucionar per si sols. Aquest seria el moment de visitar a un bon professional de la psicologia que ens ajudi a solucionar-los.

 

Mireia Sarreta Vallhonesta

Psicóloga col: 20.349

Tlf: 630 67 71 85